L'almoina del finançament

S’ha acabat la comèdia i comença la tragèdia. Amb gran desplegament mediàtic els entorns del poder ens volen vendre la misèria del finançament com el gran triomf d’aquesta legislatura. Res més lluny de la veritat.

Aquests dies, sovintegen als mitjans politics amb càrrec i cotxe oficial intentant vendre’ns la moto amb l’almoina que han pactat a Madrid. Però no han pactat un finançament just per Catalunya. Han pactat tranquil•litat parlamentària a Madrid i un final de legislatura del tripartit a casa nostra.

És molt penós veure a polítics de talla mentir com a “bellacos” per a justificar aquest nou atracament contra els interessos del poble de Catalunya, amb el beneplàcit d’una gran part de mitjans informatius que en depenen de les seves subvencions. També és molt penós veure la reacció de la dreta neofranquista “mesetària” aprofitant l’avinentesa per a endegar una nova campanya anticatalana. I tampoc ens podem oblidar del paper de CiU que després de pactar amb nocturnitat a la Moncloa de ZP els retalls de l’estatutet ara es remouen a la cadira esperant millorar la collita a les properes eleccions.

A mi, com ja heu pogut deduir, aquesta història del finançament em sembla més del mateix. Més del “ peix al cove” convergent, que tant havíem criticat, sobretot els que ara estan al Govern. Un finançament que com deia molt encertadament el President del FC Barcelona, Jan Laporta, -per cert contra qui els mitjans oficials del poder s’ha acarnissat per atrevir-se a parlar de política- ens tracta com una Diputació provincial més, com una simple província de l’imperi al servei de la metròpoli.

Tenim un nou sistema de finançament. És veritat. I és millor que el que hi havia. Només faltaria! Però no compleix l’estatutet ni de lluny i no resol per res els greuges pendents de dècades d’espoli fiscal. Més aviat se’ns tornen a cagar a la cara amb la complicitat de la colla d’ineptes que tenim per polítics manaires sota les franquícies de les seves marques, digui’s PSC, ICV, EuiA o ERC.

Només una dada per començar. El dèficit del 2008 de la Generalitat és d’uns 4800 milions d’euros. Amb el nou sistema de finançament, ni tan sols en la previsió més alta altíssima de la mort no ens servirà ni per tapar aquest forat.

L’espoli fiscal de Catalunya, és a dir la diferència del que s’emporta Espanya dels nostres impostos i el que ens retorna és el 10% del nostre PIB, és a dir uns 22.000 milions a l’any. Vaja, que cada dia del món enviem a Madrid una transferència de 60 milions d’euros que ja no torna. “By the face”. Amb el nou sistema i tenint en compte les millors previsions que ja veurem si es compleixen, el dèficit passaria de 22.000 milions anuals a 18.500 milions, i cada dia del món seguirem enviant una transferència a la Moncloa de més de 50 milions d’euros “ para sus gastos”. Aquesta és la realitat de l’almoina que han pactat. Per posar-se a plorar si no fos que el que cal és més rebel•lia.

La manca de transparència del Govern espanyol i del Govern de la Generalitat que es nega a fer públics els números oficials, és una mostra clara que aquí ens enganyen un altre cop. Si sumes el que cada comunitat diu que obtindrà aquí no surten els números ni de conya. La mateixa ERC ha hagut d’inventar-se unes projeccions a mida per a treure’s del barret una xifra que li donés coartada per a seguir xuclant de la mamella, tot negant-se a fer un referèndum intern per a validar el seu acord. Quina vergonya d’independentistes…Anem ben servits.

En parlarem més, perquè el tema no s’acaba aquí. Només un darrer apunt. Alguns diuen que no ens podem queixar, que això és el màxim que Madrid estava disposat a donar. Si es així un es pregunta. De què ens serveix aquest Govern ? De què ens serveixen aquests polítics? I sobretot, de què ens serveix seguir a Espanya?

Que algú m’ho expliqui.