Contra la crisi, rebaixem els sous dels polítics !

Amb l’inici de l’any, l’Ajuntament sol aprovar els sous dels polítics i dels seus grups municipals. Enguany ho farà aquesta setmana, emmarcat en un context de forta crisi econòmica, mentre segueix imposant nous serveis de pagament, apujant els impostos i demanant cada dia nous esforços econòmics als ciutadans, als treballadors, empreses, comerços i serveis de la ciutat. Per salut democràtica, abans que demanar als ciutadans que s’ apretin més el cinturó, els primers que haurien de donar exemple d’austeritat haurien de ser els polítics de l’Ajuntament. Per això des d’IxM, reclamem que com com a mesura per afrontar la crisi, enguany es retallin els sous i indemnitzacions que cobren tant els polítics, com els partits del consistori de la ciutat.

Per entendre la justícia d’aquesta reclamació, cal recordar que el consistori va autoaprovar-se el 2007 un augment de sous de més d’un 37%, mentre que l’augment als treballadors municipals va ser de només un 3% i que, sense comptar els augments anuals, les arques municipals suportaran aquests quatre anys de mandat, una llosa de més de 716 milions de les antigues pessetes, (4.312.640 €) en dotacions als partits, que només per “despeses de funcionament” es repartiran, 278 milions de ptes (1.675.440€): El PSC, 92.755.488 ptes (558.768 €), CiU, ICV-EUiA i PP, 48.198.432 ptes (290.352€) cadascun d’ells, i ERC, 40.772.256 de ptes. Els 13 regidors a sou de l’Equip de Govern, ens costaran 394 milions (2.374.400€) i els seus possibles assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).

A l’hora d’escriure aquesta columna no sabem pas quina serà la proposta de sous que els nostre manaires s’autoaprovaran al ple d’aquesta setmana. Amb aquests sous privilegiats, aplicar només una congelació, seria una autèntica burlar als ciutadans i als treballadors municipals. Per això reclamem que com a mesura de xoc, aquest 2009, es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC.

Els ciutadans tenim dret a saber en què se’n van els diners que paguem, i encara hi ha moltes despeses sobre les quals no es dóna cap informació accessible. Per això IxM proposem que es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans ho puguin consultar.Tenim dret a saber-ho i ells l’obligació d’explicar-ho. Ho faran ?

Per la pau i el diàleg

La guerra entre Hamas i Israel, ha posat sobre la taula la tragèdia que suposa que encara avui al segle XXI, no hàgim après a solucionar les nostres diferències per la via del diàleg i no de la violència.

Em dolen tots els morts, els palestins i els israelians, i m’agradaria veure un dia en que cadascun d’aquests pobles pugués viure en pau i amb un Estat propi reconegut internacionament, que ofereixi prosperitat als seus ciutadans.

En aquests dies i arran d’aquest conflicte sagnant, s’han fet moltes crides al diàleg, a aturar la violència i a negociar un “alto el foc”. Sense entrar en els detalls del conflicte secular que ocupa ara les portades de tots els mitjans, a mí em fa especialment gràcia que el Govern espanyol faci crides al diàleg, per resoldre el conflicte quan es nega a fer el mateix per a tancar el que ja fa massa dècades que ens sagna a Euskal Herria.

El senyor Rodríguez, que es vanta de no negociar amb els armats del nord peninsular, i no només això, sinò que persegueix i prohibeix qualsevol organització, col.lectiu o empresa que tingui un pèl de semblança amb ells, ens diu ara que cal aturar la violència entre Gaza i Israel. Estem d’acord, però : Manda güevos! Que deia aquell. Perquè el diàleg i la negociació és vàlid pel Pròxim Orient i no pel conflicte basc?

Totes les guerres, encobertes o no, acaben a la taula de negociacions. La diferència és la quantitat de víctimes que deixen pel camí. Palestina té dret a tenir un Estat propi, Israel té dret a viure en pau i Euskal Herria a l’igual que Catalunya, té dret a poder decidir el seu futur.

Perquè seguir allargant els conflictes? A qui interessa més sang? Més víctimes innocents, perquè no ens enganyem a totes les guerres els que pringuem som la gent de a peu, perquè els manaires ja s’ho fan venir bé per quedar-se al marge.

Perquè el senyor Rodríguez té el morro de demanar diàleg per a Gaza i Israel i no en vol parlar per a Euskal Herria? I sobretot, perquè ningú, ni tant sols els benintencionats ciutadans que es concentren i manifesten aquests dies, no en parlen ni gota d’això?

Tan lluny estem de nosaltres mateixos ?