
La votació dels pressupostos, no és cap tonteria. És potser el moment més important del calendari polític anual. En ell es visualitzen majories i minories de govern i es defensen les prioritats d’acció de cada formació. Ni tan sols l’excusa donada sobre la crisi, té un pes polític prou significatiu per a entendre el retrocès que en el seu paper d’oposició municipal està patint aquesta formació. La ja de per sí fluixa oposició a la majoria absoluta del PSC-PSOE, adornada per CiU, es desdibuixa encara més amb aquest canvi de rumb d’ERC a l’espera que passi la tempesta. I creieu-me que em sap greu.
El primer avís d’això, ja el vam tenir amb la seva negativa a donar suport a la reivindicació de milers de ciutadans sobre el manteniment de l’aparcament gratuït de les Pruneres, quan en un principi havíen ofert el seu suport i col.laboració. Tots sabem però, que van pesar més motius partidistes, i una por totalment injustificada a un possible creixement d’Independents per Mollet (IxM) pel treball fet durant aquesta campanya. Dic totalment injustificada, perquè tot i que ja he reiterat moltes vegades que la raó de ser d’IxM, no és aconseguir càrrecs a l’Ajuntament, sinò l’acció a peu de carrer, queda encara massa temps per les eleccions i tot sabem per experiència pròpia. com va l’electorat de memòria…
Així les coses, el panorama dibuixa una ERC, massa preocupada pels seus debats i conflictes interns, massa poruga i acomplexada, per a respondre als reptes que se li van plantejar quan aquesta legislatura va aconseguir per primer cop des de la transició, tenir un regidor a l’Ajuntament amb llista pròpia i pel que sembla, ni tan sols els prop de 10 milions de les antigues pessetes que ha ingressat del pressupost municipal aquest any passat, per a despeses, semblen haver estimulat el seu treball.
ERC té un paper important a complir a la nostra ciutat, si vol consolidar-se com a força municipal i treballar per eixamplar la base social d’un projecte de l’esquerra independentista. De moment, els signes són preocupants, i fins i tot hi ha gent que comença a parlar d’una mena d’acord no escrit amb els manaires, però estic ben segur que només són males llengües i que superaran les temptacions d’adormir-se sota l’ombra de la surera majoritària i recuperaran el seu esperit de lluita i inconformista, pel qual molta gent els va donar la seva confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada