A favor de la consulta a Euskadi

Abans de parlar de l'expoli fiscal que la publicació de les balances " a la carta" a fet públic aquests dies, vull dedicar un espai a la consulta dels ciutadans bascos prevista pel mes d'octubre.

D'entrada m'emprenya molt el paper de "mitgestites" que sempre fem els catalans, quan veiem com a d'altres territoris germans pinten bastos. No em refereixo als ciutadans, que ja hem demostrat la nostra simpatia i la nostra solidaritat de manera sobrera. Em refereixo als nostres polítics manaires, cagadubtes i apalancats com ells sols, que veuen el que està passant a Euskadi des de la comoditat del seu cotxe oficial i callen i atorguen, més preocupats per mantenir el seu estatus que per a solidaritzar-se amb el dret d'un poble que vol expressar la seva voluntat.

El Govern espanyol ha suprimit de facto l'autonomia d'Euskadi, en plantejar un conflicte al Constitucional, sense esperar que aquest es pronuncïi. Ha vingut a dir que allò que ha aprovat la majoria del Parlament basc, s'ho passen pel forro, perquè aquí manen ells i la sacrosanta Constitución, que precísament no van votar els bascos, la imposen i la interpreten segons els seus interessos, poseu-li els adjectius que vulgueu: partidistes, espanyolistes, centralistes, i en tots els casos autoritaris.

Els conflictes polítics s'han de solucionar amb el diàleg. No és això el que critiquen als que utilitzen la violència ? Però el Govern espanyol, sigui del PSOE o sigui del PP, es nega ni tan sols a dialogar. És un exemple d'hipocresia que fa un escàs favor a la democràcia i alimenta als que creuen que no hi ha espai de negociació per a solucionar les discrepàncies. Diuen que la consulta no és possible perquè divideix als ciutadans. Però no hi ha cosa que més uneixi un poble que la mateixa democràcia i el respecte al parer dels altres. La societat no es divideix cada cop que votem per diferents opcions, sinò que s'enforteix el nostre dret a triar i dir la nostra. Així que la consulta a Euskadi, tampoc ha de ser un element de divisió sinò una manera de copsar el parer de la gent, i d'apuntar sortides a un conflicte sangnant en el que s'ha vessat massa sang, -i alguna molt propera- i en el que els polítics espanyols i bascos han mostrat sovint la seva incapacitat de posar-hi un punt i final.

Què és això que els bascos han de ser consultats ? Aquí no hi ha més consultes que les que vulgui Madriz. I què és això del dret a decidir dels pobles de l'Estat. Els nacionalistes espanyols, curiosament els que sempre obvien aquest adjectiu que ens col.loquen a tots els altres, asseguren que com que només hi ha una nació, la seva, la resta de pobles no són més que un gra al cul, extensió colonial del territori mesetari. Així les coses, no és d'estranyar que assegurin que el dret de decidir de bascos i catalans no existeix, perquè en qualsevol cas, són els ciutadans de Valladolid i Albacete, de Segovia i Badajoz, i per extensió els d'aquest Estat que mai ens ha entès ni estimat, els únics legitimats per decidir sobre el nostre present i el nostre futur. Digueu-me si no hi ha per cridar un "mecangoncony ! ".

Però al que anàvem. La parafernàlia muntada pels espanyolistes de dretes i d'esquerres, -carai com s'assemblen !-, no té base legal, sinò únicament política. Reconèixer el dret a ser consultat del poble basc, és reconèixer la seva pròpia existència. I això no ho poden permetre, perquè se'ls hi desmunta el xiringuito.Per això intoxiquen i meteixen, amb la col.laboració de molts mitjans de comunicació, reiterant que la consulta és un referèndum i que els referèndum només els pot convocar el Govern de l'Estat...

Però resulta que ni tan sols en això tenen raó, perquè la consulta, és això una consulta, i no un referèndum. Veieu si no, l'informe de Lokarri, -Xarxa ciutadana per l'acord i la consulta- l'enllaç del qual us adjunto aquí i veureu com el Parlament basc està prou legitimat per a preguntar que en pensen els ciutadans del seu país. És més, i encara que no hi haguès base legal, què hi ha més democràtic que preguntar als ciutadans el seu parer ??

Però aquesta democràcia espanyola és una democràcia només per uns quants, aquells que tenen tots els drets per ells, però ens neguen els drets als altres. Fins i tot el més bàsic de tots. El propi dret a existir.

Abans de pair la "pornointoxicació" que escampen els mitjans, llegiu aquest informe i treieu les vostres pròpies conclusions. És un petit esforç que val la pena. I recordeu, quan vegis les barbes del teu veí....

I aixequeu la veu "pontaires", que ja n'hi ha prou d'estar callats !